El 28 de maig del 2026, el Principat d’Andorra i la República d’Àustria van signar a Viena un conveni per eliminar la doble imposició (CDI) en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el capital, així com per prevenir l’evasió i l’elusió fiscal.
El CDI estableix regles per evitar o corregir situacions de doble imposició, determinant, per a cada categoria de renda o element patrimonial, quin Estat pot exercir la potestat tributària i en quines condicions.
1. Impostos coberts pel CDI
El CDI s’aplica als impostos següents en cada Estat contractant:
- A Andorra: impost sobre societats, impost sobre la renda de les persones físiques, impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
- A Àustria: impost sobre la renda (Einkommensteuer), impost sobre societats (Körperschaftsteuer), impost territorial (Grundsteuer), impost sobre les empreses agrícoles i forestals (Abgabe von land- und forstwirtschaftlichen Betrieben), impost sobre el valor de terrenys no edificats (Abgabe vom Bodenwert bei unbebauten Grundstücken).
2. Residència fiscal en el CDI
S’entén per resident tota persona que, d’acord amb la legislació d’un Estat, hi estigui subjecta a imposició per raó del seu domicili, residència, seu de direcció o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga.
Quan un mateix contribuent és considerat resident fiscal tant a Andorra com a Àustria, el conveni estableix, mitjançant els seus criteris convencionals, el lloc de residència del contribuent per evitar la doble imposició.
D’acord amb l’article 4 d’aquest conveni, una persona física serà considerada resident d’un dels Estats contractants en funció dels criteris següents:
- al lloc on aquesta persona disposi d’un habitatge permanent;
- o, si no n’hi ha, al lloc del centre dels seus interessos vitals (vincles personals i econòmics més estrets);
- o, si no n’hi ha, al lloc de residència habitual;
- o, si no n’hi ha, a l’Estat del qual la persona sigui nacional;
- o, en última instància, mitjançant acord entre les autoritats competents.
D’altra banda, quan una persona diferent d’una persona física sigui resident d’ambdós Estats, el criteri determinant és la seu de direcció efectiva (place of effective management), és a dir, el lloc des del qual s’exerceix efectivament la direcció real de l’entitat. En cas de dubte, les autoritats competents procuraran determinar-la de comú acord.
3. Repartiment de la potestat tributària en el CDI
El Conveni determina el lloc d’imposició en funció de la categoria de rendes:
| Categoria de renda o element patrimonial | Regla de potestat tributària |
| Rendes provinents de béns immobles | Subjectes a imposició a l’Estat on estigui situat el bé immoble, sense perjudici de la tributació que pugui correspondre a l’Estat de residència i de l’aplicació dels mètodes d’eliminació de la doble imposició (art. 6). |
| Beneficis empresarials | Subjectes a imposició a l’Estat de residència de l’empresa, llevat que aquesta operi a l’altre Estat mitjançant un establiment permanent. En aquest cas, l’altre Estat pot gravar únicament els beneficis atribuïbles a aquest establiment permanent (art. 7). |
| Transport marítim i aeri internacional | Subjecte a imposició a l’Estat de residència de l’empresa que els explota (art. 8). |
| Dividends | Subjectes a imposició a l’Estat de residència del beneficiari efectiu i també a l’Estat de la font. No obstant això, hi ha exempció en origen quan el beneficiari efectiu sigui una societat —diferent d’una societat de persones o partnership— que posseeixi directament almenys el 10 % del capital durant 365 dies. En els altres casos, la retenció en origen no pot excedir el 15 % de l’import brut (art. 10). |
| Interessos | Subjectes a imposició a l’Estat de residència del beneficiari efectiu (art. 11). |
| Cànons o royalties | Subjectes a imposició a l’Estat de residència del beneficiari efectiu i també a l’Estat de la font, amb un límit màxim del 5 % de l’import brut si el receptor és el beneficiari efectiu (art. 12). |
| Guanys de capital immobiliari | Els guanys derivats de béns immobles estan subjectes a imposició a l’Estat on estiguin situats aquests béns. També poden gravar-se en aquest Estat els guanys derivats d’accions, participacions o drets comparables el valor dels quals derivi, directament o indirectament, en més d’un 50 % de béns immobles situats allí durant els 365 dies anteriors a l’alienació (art. 13). |
| Altres guanys de capital | Subjectes a imposició a l’Estat de residència del transmitent, llevat de les regles específiques aplicables a béns immobles, béns mobles afectes a un establiment permanent, vaixells o aeronaus en trànsit internacional i participacions amb component immobiliari (art. 13). |
| Treball dependent | Subjecte a imposició a l’Estat on s’exerceix l’ocupació. No obstant això, tributa únicament a l’Estat de residència si la permanència no excedeix 183 dies, la remuneració és pagada per un ocupador no resident a l’Estat d’exercici i no és suportada per un establiment permanent situat en aquest Estat (art. 14). |
| Consellers i funcions de supervisió | Subjectes a imposició a l’Estat de residència de la societat de la qual la persona sigui membre, tenint en compte la precisió del Protocol sobre funcions de supervisió (art. 15 i Protocol). |
| Artistes i esportistes | Subjectes a imposició a l’Estat on es realitza l’activitat personal. El Conveni preveu una excepció per a determinades activitats finançades totalment o principalment amb fons públics o per institucions reconegudes com a entitats sense ànim de lucre, cas en què la renda tributa únicament a l’Estat de residència (art. 16). |
| Pensions | Les pensions i remuneracions similars derivades d’una ocupació anterior tributen, amb caràcter general, únicament a l’Estat de residència del perceptor. Determinades prestacions pagades d’acord amb la legislació de seguretat social d’un Estat poden gravar-se en aquest Estat (art. 17). |
| Servei públic | Regles específiques segons l’Estat pagador, el lloc de prestació dels serveis, la residència i la nacionalitat del perceptor (art. 18). |
| Estudiants o aprenents | Determinats pagaments rebuts per a manutenció, educació o formació no queden subjectes a imposició a l’Estat d’estada quan procedeixen de fonts situades fora d’aquest Estat. La remuneració per ocupació directament relacionada amb els estudis o la formació tampoc queda sotmesa a imposició a l’Estat d’estada si es compleixen els límits temporals previstos en el Conveni (art. 19). |
| Altres ingressos | Regla residual de tributació a l’Estat de residència, sense perjudici de les excepcions previstes en el Conveni, inclosa la connexió amb un establiment permanent i el tractament específic de certs drets d’aliments (art. 20). |
| Capital o Patrimoni | El capital representat per béns immobles està subjecte a imposició a l’Estat on estiguin situats; els béns mobles afectes a un establiment permanent estan subjectes a l’Estat on aquest es trobi; el capital representat per vaixells o aeronaus en trànsit internacional i béns mobles vinculats a la seva explotació està subjecte únicament a l’Estat de residència de l’empresa que els explota; els altres elements de capital estan subjectes, amb caràcter general, a l’Estat de residència del seu titular (art. 21). |
4. Mètodes d’eliminació de la doble imposició
Quan ambdós Estats tenen potestat tributària sobre una mateixa renda o element patrimonial, el CDI preveu mecanismes per eliminar la doble imposició (art. 22):
- A Andorra: la doble imposició s’elimina mitjançant el mètode del crèdit fiscal: Andorra dedueix de l’impost andorrà l’impost satisfet a Àustria. El crèdit no pot excedir l’impost andorrà corresponent a aquestes rendes o elements patrimonials.
- A Àustria: la doble imposició s’elimina mitjançant una combinació de crèdit fiscal i exempció, segons la categoria de renda o capital.
El Conveni incorpora també diverses eines de seguretat jurídica i cooperació administrativa. En particular, preveu una clàusula de no discriminació, un procediment amistós —amb arbitratge obligatori i vinculant sota determinades condicions— i una clàusula d’intercanvi d’informació entre autoritats competents (arts. 23, 24 i 25).
Finalment, el Conveni inclou una clàusula antiabús basada en el test del propòsit principal (art. 27). En virtut d’aquesta regla, els beneficis del Conveni no es concediran quan, atenent els fets i circumstàncies, sigui raonable concloure que un dels propòsits principals d’un acord o operació va ser obtenir aquests beneficis, llevat que la seva concessió sigui conforme amb l’objecte i la finalitat de les disposicions rellevants del Conveni.
Carlota Pastora Business Law Firm & Wealth Planning resta a la seva disposició per respondre les seves preguntes i acompanyar-lo en la interpretació i aplicació d’aquest Conveni.
Aquest article presenta una visió general del conveni fiscal signat entre Andorra i Àustria. No constitueix una recomanació ni assessorament fiscal personalitzat. Cada situació és única i requereix una anàlisi cas per cas.
Cal recordar que l’entrada en vigor del Conveni queda subjecta al compliment dels procediments interns d’ambdós Estats i a les notificacions corresponents. Abans d’adoptar decisions fiscals, cal verificar-ne l’entrada en vigor i la data a partir de la qual produirà efectes.
