La Llei 2/2026, de 22 de gener, sobre la continuïtat i la consolidació de mesures per al creixement sostenible (Òmnibus 2), ja és una realitat. Publicada al BOPA núm. 15, de 12 de febrer de 2026, i vigent des de l’endemà de la seva publicació, aquesta norma introdueix modificacions transversals que incideixen directament en quatre pilars fonamentals: immigració, inversió immobiliària estrangera, comerç i fiscalitat.
Aquest nou marc jurídic exigeix una revisió immediata per identificar impactes, riscos de compliment i oportunitats de planificació legal al Principat d’Andorra.
A Carlota Pastora Business Law Firm & Wealth Planning hem analitzat la llei d’una manera clara, estructurada i completa. Tot seguit, expliquem els principals canvis que introdueix, a qui afecta i quins punts convé revisar amb una atenció especial per garantir el compliment normatiu i una planificació legal sòlida.
1. Immigració: noves regles del joc
La modificació de la Llei 9/2012 d’immigració converteix obligacions financeres que abans eren reemborsables en pagaments definitius a l’Estat i reforça el control de l’activitat laboral duta a terme pels titulars d’autoritzacions entre els nous residents.
1.1. Residència sense activitat lucrativa i residència i treball per compte propi
- Pagament no reemborsable de 50.000 € (i 12.000 €) (“a fons perdut”): sens dubte, una de les mesures més debatudes. En les autoritzacions de residència i treball per compte propi i en les de residència sense activitat lucrativa (residència passiva), l’import de 50.000 € deixa de ser un “dipòsit” i esdevé un pagament definitiu, no reemborsable, a l’Estat, canalitzat a través de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). El mateix passa amb l’import de 12.000 € per cada persona a càrrec en la residència passiva.
- Reemborsament (excepció): un cop concedida l’autorització, l’AFA transfereix els diners al Ministeri de Finances i aquests esdevenen ingressos de l’Estat per finançar polítiques públiques, perdent-se qualsevol dret a un reemborsament posterior, excepte quan es denega l’autorització inicial.
- Exempció per a projectes generadors de valor: en les autoritzacions de residència i treball per compte propi, es manté l’exempció de pagar els 50.000 € per a societats constituïdes per a projectes d’economia digital, emprenedoria o innovació. A aquests efectes, la llei introdueix per primera vegada la definició d’“activitat tecnològica d’alt valor afegit”: (i) basada en el desenvolupament o la integració de tecnologia avançada pròpia; (ii) que generi coneixement o innovació substancial respecte de l’estat de la tècnica; (iii) que produeixi un impacte econòmic significatiu mitjançant la creació d’ocupació altament qualificada.
- Motius reforçats de denegació: la simulació de vincles familiars, relacions contractuals o qualsevol negoci jurídic, amb independència de la forma, passa a ser una causa expressa de denegació inicial. A més, eludir els pagaments de 50.000 € o 12.000 € mitjançant engany es tipifica com a infracció molt greu.
- Noves causes de revocació d’autoritzacions: s’introdueixen noves causes per revocar autoritzacions temporals, com ara treballar més de 52 hores setmanals o més de 12 hores setmanals fora del sector autoritzat. Les autoritzacions d’estudiants també podran cancel·lar-se per manca d’assistència o per no seguir els cursos.
2. Inversió immobiliària per a residència sense activitat lucrativa (passiva)
Per a les persones interessades en una autorització de residència sense activitat lucrativa (residència passiva), el llindar d’inversió (i la seva naturalesa) s’ha incrementat de manera significativa.
- Residència passiva i el llindar d’inversió d’1.000.000 €: s’incrementen els requisits d’inversió per garantir un vincle genuí entre el resident i el país. La inversió mínima en actius andorrans (deute, instruments financers o participacions en societats andorranes) per a residents passius s’eleva de 600.000 € a 1.000.000 €.
- Mínim per unitat immobiliària: si la inversió es fa en béns immobles, cada unitat (pis o casa) ha de tenir un valor superior a 800.000 €.
- Alternativa d’inversió estratègica (recordatori): tot i que la inversió exigida per obtenir la residència sense activitat lucrativa s’eleva a 1.000.000 €, la llei manté una alternativa: reduir la inversió requerida a 400.000 €, sempre que el capital es destini—directament o indirectament, de manera permanent i efectiva—al Fons d’Habitatge.
- Caducitat de la inversió financera: es permet invertir en deute andorrà o en fons d’inversió andorrans per un màxim de 36 mesos. Un cop transcorregut aquest període, el resident té l’obligació legal de reinvertir aquest capital en actius permanents (com ara béns immobles o deute públic) per mantenir l’autorització.
- Residència per estudis: s’afegeix que el temps passat a l’estranger per estudis computarà ara com a residència efectiva a l’efecte de calcular els 3 anys requerits per no ser considerat inversor estranger.
- Inversió estrangera sobrevinguda (“inversió estrangera sobrevinguda”): s’elimina la distinció per nacionalitat. A partir d’ara, qualsevol persona física que deixi de residir a Andorra veurà la seva inversió automàticament qualificada com a “inversió estrangera sobrevinguda”.
3. Comerç
Es reforça el paper dels Comuns, juntament amb els requisits per als grans establiments.
- Política comercial per a la sostenibilitat: el Govern assumeix competències per establir la política comercial amb la finalitat de “garantir un creixement urbà i demogràfic sostenible i ordenat”. Això li permet fixar, per via reglamentària, limitacions o requisits de tota mena per a autoritzacions comercials que puguin impactar negativament aquest creixement.
- Grans establiments: per als grans establiments comercials individuals s’introdueix un nou criteri d’avaluació: “l’impacte en el mercat laboral i les polítiques de contractació que aplicarà l’empresa”. Aquests requisits s’afegeixen als ja existents en matèria de mobilitat, protecció ambiental i places d’aparcament obligatòries.
4. Fiscalitat (Impost sobre la inversió immobiliària estrangera, IEI)
Finalment, en matèria de fiscalitat immobiliària (IEI), s’incrementa el tipus impositiu per desincentivar l’especulació i promoure l’ús residencial a llarg termini.
- Nous tipus: el tipus de l’IEI augmenta del 3% al 6% sobre el valor real de la inversió per a la primera unitat immobiliària o parcel·la destinada a un habitatge unifamiliar. S’aplica un tipus del 10% a la resta d’inversions que superin aquests límits. Finalment, s’elimina el tipus del 5%.
- Reinici de la progressivitat: el còmput del nombre d’unitats utilitzat per determinar el tram aplicable (6% o 10%) es reinicia a zero per a les operacions autoritzades després de l’entrada en vigor de la llei.
- Protecció d’operacions en curs: es manté el règim anterior per a: (i) sol·licituds presentades abans que s’aprovés la llei; i (ii) els casos en què hi hagi un acord amb una operació econòmica prèvia, degudament acreditada, realitzada dins dels sis mesos següents a l’entrada en vigor de la norma—que, convé recordar, és aplicable des del 13 de febrer de 2026.
Necessiteu assessorament legal especialitzat?
A Carlota Pastora Business Law Firm & Wealth Planning oferim assessorament legal integral en les quatre àrees directament afectades per la Llei 2/2026, amb un enfocament estratègic i preventiu adaptat a cada client.
Si necessiteu avaluar l’impacte de la nova normativa en la vostra situació personal, patrimonial o empresarial, estarem encantats d’acompanyar-vos amb una anàlisi rigorosa i solucions adaptades al vostre cas.
Contacteu-nos i dissenyarem amb vosaltres la millor estratègia legal sota aquest nou marc normatiu.
