La fiscalitat dels trusts estrangers a Andorra: una eina estratègica per a la planificació i protecció patrimonial i successòria

Andorra s’ha consolidat com una destinació privilegiada per a la planificació patrimonial i successòria. El seu sistema tributari, amb impostos directes i indirectes molt inferiors a la mitjana europea i sense gravàmens sobre patrimoni, successions o donacions, ofereix un entorn idoni per a l’acumulació i preservació de la riquesa.

En aquest context, adquireix una notable rellevància la figura jurídica del trust. I és que, si bé el Dret Civil andorrà, de tradició continental, no el reconeix —ja que és una institució pròpia del common law—, sí admet la interacció amb trusts constituïts conforme a legislacions estrangeres. Aquest pragmatisme permet als residents aprofitar els avantatges fiscals en la planificació i protecció patrimonial, sempre que, és clar, es constitueixi, mantingui i liquidi amb una assessorament expert en la matèria.

Aquest article analitza com el trust estranger, degudament estructurat, constitueix una arquitectura jurídica patrimonial on convergeixen seguretat, eficiència i visió global.

Concepte

El trust és una relació jurídica que pot constituir-se per actes inter vivos o mortis causa, mitjançant la qual una persona (settlor) segrega del seu patrimoni certs béns i drets, juntament amb els fruits i rendiments, conformant un patrimoni autònom sota la gestió d’una altra persona física o jurídica (trustee), que els administra en interès d’un beneficiari o per a l’assoliment d’una finalitat determinada, transmetent la titularitat definitiva en produir-se el fet, termini o condició previstos en l’instrument constitutiu.

El seu tret essencial és la separació entre titularitat formal (legal ownership) del trustee i titularitat econòmica (beneficial ownership) del beneficiari.

Subjectes (parts)

• Settlor: persona que crea el trust i aporta els béns i drets del seu patrimoni.
• Trustee: persona física o jurídica que rep la col·locació dels béns i drets del trust i els administra conforme al que disposi l’instrument de constitució.
• Beneficiari: persona o persones que rebran els beneficis econòmics del trust, arribat un moment determinat. En qualsevol cas, és el titular efectiu en termes econòmics del que el trust genera. Poden ser presents o futurs, fins i tot condicionals.
• Protector: és un tercer designat —a vegades— pel settlor per supervisar i controlar el trustee. Actua com a garant que la voluntat del constituent es compleixi, afegint una capa de seguretat en trusts complexos o de llarga durada. Aquesta figura és opcional.

Característiques

(i) Els béns del trust constitueixen un fons separat i no formen part del patrimoni del trustee; (ii) El títol sobre els béns del trust s’estableix a nom del trustee o d’una altra persona per compte del trustee; (iii) El trustee té la facultat i l’obligació —de les quals ha de retre comptes— d’administrar, gestionar o disposar dels béns segons les condicions del trust i les obligacions particulars que la llei li imposi; (iv) En alguns casos, el fet que el constituent (settlor) conservi certes prerrogatives o que el trustee tingui certs drets com a beneficiari no és necessàriament incompatible amb l’existència d’un trust.

Tipologies més comunes

• Revocable vs. Irrevocable: un trust revocable permet al settlor desfer o modificar el trust (recuperar els actius) durant la seva vida. En canvi, en un trust irrevocable, el settlor renuncia des de l’inici a aquesta facultat, de manera que els béns surten definitivament del seu patrimoni. La revocabilitat té conseqüències fiscals importants: Andorra només considera transmesa la propietat al beneficiari si el trust és efectivament irrevocable.
• Discrecional vs. No discrecional: en un trust discrecional, el trustee té marge per decidir quant, quan i a quin beneficiari distribuir els beneficis, i implica que aquells no tenen un dret adquirit fins que el trustee exerceix la seva discreció. En canvi, en un trust no discrecional —també anomenat fix—, els beneficiaris tenen drets concrets sobre rendes o capital, ja que les condicions estan predeterminades a l’instrument del trust.
• De participació vs. D’acumulació: un trust de participació confereix al beneficiari el dret al gaudi immediat del patrimoni del trust, mentre que, en un trust d’acumulació, el trustee, en lloc de distribuir els rendiments generats pel patrimoni gestionat, els “acumula” i els incorpora al capital del trust.

Per a què s’utilitzen els trusts?

Els trusts són una eina versàtil per a la planificació patrimonial internacional: permeten ordenar el patrimoni, professionalitzar la gestió d’actius i canalitzar la filantropia amb continuïtat i control. El seu disseny s’ha d’analitzar cas per cas.

(i) Successió internacional i protecció d’actius: el trust funciona com a substitut operatiu del testament: el trustee executa instruccions predefinides, reduint friccions davant legítimes potencialment interferents. En segregar el patrimoni, i si està ben estructurat, els béns queden fora de l’abast de les contingències del settlor (p. ex. deutes, litigis), aportant una capa addicional de seguretat jurídica.

(ii) Vehicle d’inversió i family governance: centralitza la gestió d’actius sota criteris professionals i de llarg termini, assegurant continuïtat intergeneracional. S’hi fixen regles clares de risc, objectius i distribució, cosa que redueix conflictes.

(iii) Filantropia estructurada: els anomenats charitable trusts permeten donar amb supervisió de trustees i continuïtat més enllà de la vida del settlor, amb flexibilitat.

A més d’aquests usos de caràcter personal o familiar, els trusts es poden emprar en estructures corporatives (per exemple, emissions de deute o plans de retribució).

Residència fiscal i perímetre d’imposició

Només les persones físiques residents fiscals a Andorra tributen per la seva renda mundial a l’IRPF. Es considera resident qui (i) roman més de 183 dies en l’any natural; (ii) té a Andorra el centre principal d’activitats o interessos econòmics; (iii) a més, es presumeix que les persones físiques són residents fiscals a Andorra quan el cònjuge —sempre que no estiguin separats legalment— i els fills menors que depenguin d’ells resideixen a Andorra.

Principi rector: el trust “no existeix” a efectes de l’IRPF

En l’àmbit fiscal, Andorra ha desenvolupat criteris específics per tractar les rendes vinculades a trusts i figures anàlogues. La referència clau és el Comunicado tècnic de Tributs del 25/11/2015, emès pel Departament de Tributs i Fronteres, que estableix com tributaran a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger. Aquest comunicat, de caràcter interpretatiu, s’aplica a períodes impositius a partir de l’any 2015.

Atès que l’ordenament andorrà no reconeix el trust com a subjecte jurídic, a efectes fiscals té implicacions rellevants, especialment en l’àmbit de l’IRPF. Segons el marc legal andorrà, el trust es considera “inexistent” a efectes fiscals, la qual cosa significa que les autoritats fiscals no el tracten com un subjecte tributari independent. En conseqüència, les rendes generades pels actius en un trust s’atribueixen directament a les persones físiques implicades (settlor o beneficiari), depenent de qui es consideri que té la titularitat econòmica real sobre aquests actius.

Presumpció i excepció sobre la titularitat

(i) Regla general: es presumeix que el settlor manté la titularitat dels béns i, per tant, és l’obligat tributari respecte a les rendes generades.

(ii) Excepció: quan resulti indiscutible que el beneficiari posseeix el dret econòmic i està clarament identificat, la titularitat econòmica és seva. A la pràctica, la irrevocabilitat del trust i l’absència de poders de control del settlor són indicadors decisives per apreciar aquesta transmissió. 

En cap cas es podrà entendre que el trustee gaudeix d’una posició equiparable a la del titular, atès que es tracta d’un gestor del trust.

Tres moments amb rellevància fiscal

En la vida del trust s’han de diferenciar tres moments a efectes impositius:

(i) Constitució del trust

Si de l’anàlisi prèvia es conclou que la formalització del trust i l’aportació de béns impliquen, a efectes fiscals, una transmissió de la titularitat del settlor al beneficiari, l’operació té transcendència a l’IRPF.

• Si el settlor és contribuent de l’IRPF: la transmissió pot donar lloc a un guany o pèrdua patrimonial; tanmateix, està exempta, tal com s’explica tot seguit.

• Inter vivos: no es reconeix guany ni pèrdua quan la transmissió a títol lucratiu es realitza a favor de persones físiques vinculades per parentiu fins a tercer grau (incloent-hi cònjuge o parella estable).
• Mortis causa: el possible guany patrimonial està exempt, en transmissions a causa de la mort del contribuent.

• Si el beneficiari és contribuent de l’IRPF: l’adquisició a títol lucratiu (ja sigui inter vivos o mortis causa), que abasta herències, llegats, donacions o altres negocis gratuïts inter vivos, així com assegurances de vida quan el prenedor sigui diferent del beneficiari, no està subjecta a l’impost.

(ii) Durant la vigència del trust

Les rendes i els guanys o pèrdues patrimonials generats pel patrimoni del trust estan subjectes a l’IRPF segons la seva naturalesa i s’atribueixen a qui, segons l’anàlisi prèvia (settlor o beneficiari), s’hagi de considerar titular a efectes fiscals dels béns o drets, sempre que aquesta persona sigui contribuent de l’IRPF a Andorra.

(iii) En la “distribució” de rendes o del patrimoni del trust

El beneficiari pot rebre fruits (rendes) i/o capital constitutiu del patrimoni del trust (corpus). Aquesta distribució, que es produirà segons les condicions de l’instrument de constitució, té la qualificació d’adquisició lucrativa (inter vivos o mortis causa) i, per tant, no està subjecta a l’IRPF per al perceptor contribuent, conforme al que s’ha indicat a l’apartat (i). Respecte del transmitent (settlor), resulten igualment aplicables les regles ja assenyalades en aquest apartat.

Cal destacar que, en tot cas, si la constitució del trust ja va produir la transmissió dels béns al beneficiari, els lliuraments posteriors de capital que el trustee efectuï al seu favor no generen renda, ja que són simples pagaments d’un capital del qual el beneficiari ja era titular. Això sens perjudici de la tributació a l’IRPF de les rendes que es produeixin a partir d’aquests béns.

Conclusió

Els trusts estrangers són una eina potent i legítima de planificació i protecció patrimonial per a residents a Andorra. El seu èxit depèn d’una concepció tècnica impecable, substància real, transparència i coherència declarativa, tot plegat en el marc del favorable sistema tributari andorrà. En aquest sentit, si es dissenyen amb rigor, permeten una planificació patrimonial eficient, reforcen el govern familiar i asseguren la continuïtat intergeneracional —planificació successòria—, però, mal estructurats, exposen a requalificacions i sancions.

Com et podem ajudar?

Si ets resident andorrà o estàs pensant a traslladar-te a Andorra, i formes part d’un trust (com a settlor o beneficiari), o bé estàs considerant la planificació patrimonial o successòria per crear-ne un, el nostre equip et pot ajudar.

Oferim assessorament jurídic especialitzat per protegir el teu patrimoni i planificar la teva successió, garantint el compliment de les normatives internacionals i de totes les obligacions legals a Andorra.

Contacta’ns avui i parlem del teu cas.